El dia de l’alliberament de Mauthausen

Aquesta nit no he dormit gaire. No pas pel gèlid fred de maig ni perquè em tornés a clavar una estella de la nua llitera. Tampoc ha sigut cap de la rastellera de malsons que em vénen a la ment mentre dormo. Fa uns dies que no somio amb companys penjats a la forca, ni amb trets al clatell per intents de fuga ficticis o forçats suïcidis. D’ençà que els Schutzstaffel van tocar el dos només somio amb un plat calent de fricandó amb camagrocs.

Fressa, era fressa, fressa que fins i tot ofegava els gemecs dels malalts de tifus. Però el soroll no procedia de dins del barracot sinó de l’exterior. Un brunzit intens feia tremolar les parets. Alguns companys soviètics deien reconèixer el soroll dels seus caces. Ell ball dels avions i els successius bombardejos no van rebre la conseqüent resposta antiaèria. El camp estava buit. Setanta mil ànimes indefenses esperàvem a les fosques que tot allò acabés.

Una clariana il·lumina Mauthausen. Aquest matí no hi ha res per esmorzar. Ni tan sols patates podrides. Una dotzena de cadàvers esquelètics s’amunteguen a l’entrada de la infermeria. La por a que tornin els nazis és present a cada conversa. Tot i la incertesa, sembla que avui tampoc patirem els rígids recomptes de presos, els exercicis de gimnàstica sota la fina i constant pluja austríaca, les dutxes d’aigua freda, els cops dels kapos o l’amenaça dels gossos. Avui ningú ens obligarà a baixar i pujar carregats els cent vuitanta-sis graons de la pedrera…

He sentit crits que provenen de l’entrada principal. Algú crida des de l’altra banda de la porta coronada per l’àguila daurada. Ple de curiositat, m’apropo a la porta i paro l’orella. Mai no havia escoltat res semblant. Sembla un accent anglès. We are american soldiers. It’s all over! De mica en mica, s’obren les portes de l’infern… Per fi, la llibertat.

Aquest relat breu és el meu petit i alhora important homenatge a totes les víctimes del nazisme i en especial al supervivent republicà Matías Arranz, al qual vaig tenir l’oportunitat de conèixer fa set anys durant els actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s