La masculinitat tradicional

La masculinitat tradicional, també anomenada hegemònica, patriarcal, sexista, masclista, heterocentrista i heterosexista, va sorgir a finals del segle XVIII i inicis del XIX i s’ha conformat al llarg de dos-cents anys.¹ Tot i que alguns autors vinculen la formació de la masculinitat tradicional amb el Renaixement, quan l’home es situa al centre de l’univers.²

La masculinitat tradicional atribueix a l’home la força —fins i tot la violència—, el coratge, la intel·ligència, el lideratge, el poder, la virilitat, l’adultesa, la riquesa, la salut, l’ètnia (home blanc), l’equilibri emocional, una sexualitat activa i heterosexual, l’atractiu físic (comú amb les dones), la conquesta amorosa, etc.

La masculinitat tradicional s’ha construït a partir de la diferenciació, l’oposició i la negació d’allò que no es considera masculí, especialment contra la feminitat, l’homosexualitat i la infantesa. Quants nens són titllats d’afemellats (eufemisme de marieta) per jugar amb nines? No heu sentit mai l’expressió sigues un home i no ploris? Per què ens deien això no és per a tu quan escollíem un joc pensat per al sexe contrari?

No obstant això, la masculinitat tradicional no només estableix com han de ser els homes, sinó també com han de ser les dones. Les dones reprodueixen els ideals de feminitat que els imposa la masculinitat tradicional. Aquesta feminitat tradicional està relacionada amb la debilitat, la covardia, la tendresa, la finesa, la inferioritat respecte als homes, l’atractiu físic, la indefensió, la submissió, l’obediència, la procreació, la manca de control emocional, l’àmbit domèstic, etc.

La masculinitat tradicional exerceix el seu poder i control sobre els altres no masculins per demostrar i reafirmar la seva condició d’home. És una relació basada en la desigualtat que es trasllada a tots els àmbits de la societat (casa, feina, política, oci, etc.), on surten beneficiats els homes.

1 Rey, J. (2002). Todo lo que el hombre tuvo que aprender de la mujer para ingresar en el olimpo del consumo. Dossiers Feministes, 6, 187-200. Recuperat 19 de maig 2012, a http://www.raco.cat/index.php/DossiersFeministes

2 Bonino, L. (2001). La masculinidad tradicional, obstáculo a la educación en igualdad. Dins Congreso Nacional de Educación en Igualdad: Relatorios. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s