La violència: un diàleg per la pau entre Einstein, Vygotski i Freud

Indret: Refectorium, La Rambla de Barcelona.
Data: Octubre de 1929.
Persones: Tres persones intel·lectuals de generacions i territoris diferents. Dos d’elles es troben assegudes a una taula, prenent un cafè amb llet. La tercera, pren un vodka a la barra.

  ALBERT EINSTEIN: No n’hi ha cap manera d’alliberar a la humanitat de la fatalitat de la guerra?

  SIGMUND FREUD: En principi, els conflictes d’interessos entre els éssers humans es solucionen mitjançant la violència. Solament serà possible impedir amb seguretat les guerres si els éssers humans es posen d’acord per establir un poder central, al qual es confereixi la solució de tots els conflictes d’interessos.

  ALBERT EINSTEIN: En l’actualitat, però, estem lluny de posseir un organisme internacional que es trobi en condicions de poder dictar sentències d’indiscutible autoritat i d’obtenir l’obediència absoluta per a la seva execució.

  SIGMUND FREUD: Sens dubte, la Societat de Nacions fou projectada amb aquest propòsit, però no posseeix un poder autònom per poder arbitrar en conflictes internacionals. Amb tot, estaríem jutjant malament aquesta institució si no reconeguem que ens trobem davant d’un assaig poques vegades emprès a la història de la humanitat.

  ALBERT EINSTEIN: No entenc com és possible que els polítics empenyin les masses al patiment i a la destrucció ni com poden les masses deixar-se emportar per l’odi i la violència. Tot fa pensar que els éssers humans tenim la necessitat d’odiar i destruir.

  SIGMUND FREUD: Un cop més, no puc estar més d’acord amb la seva opinió. Jo crec en l’existència d’un instint d’odi i destrucció. Les pulsions agressives o de destrucció del nostre interior són les que condueixen a l’aniquilació i provoquen el plaer de matar.

  ALBERT EINSTEIN: És possible controlar el desenvolupament psíquic dels éssers humans de tal manera que aquests es tornin més resistents a la psicosi d’odi i destrucció?

  SIGMUND FREUD: Sí, es pot intentar desviar les tendències agressives de forma que no necessitin cercar la seva expressió en la guerra.

  ALBERT EINSTEIN: Com?

  SIGMUND FREUD: Si la predisposició a la violència és fruit de la pulsió de destrucció, caldrà estimular la pulsió antagònica, l’eros o estima. És necessari educar en el pacifisme per aconseguir una comunitat de persones que sotmetin les seves pulsions violentes a la dictadura de la raó. Tot el que impulsa la cultura actua contra la guerra.

  ALBERT EINSTEIN: Quant temps hem d’esperar perquè tothom es torni pacifista?

  SIGMUND FREUD: És difícil dir-ho, però tinc l’esperança que el procés cultural que posi fi als conflictes bèl·lics en un termini limitat no sigui una utopia.

  LEV VYGOTSKI (apropant-se a la taula): La violència no ve donada per la pròpia maldat de la persona.

  ALBERT EINSTEIN (sorprès): Vol dir que la violència no és inherent als éssers humans?

  LEV VYGOTSKI: Naixem violents i som domesticats? O naixem domesticats i som violentats?

  SIGMUND FREUD: Digui’ns-ho vostè.

  LEV VYGOTSKI (a Freud): Comparteixo la seva idea que l’educació per la pau acabarà amb la guerra. Però, de la mateixa manera que la societat ens inculca l’amor també ens inculca l’odi. L’agressivitat no és natural, sinó que és un constructe social i cultural. Dit d’una altra manera, la maldat s’aprèn i de la mateixa manera que s’aprèn es pot desaprendre a partir de l’educació en valors i drets humans. Són les famílies i veïns, les tavernes i parcs, les escoles i universitats, els diaris i ràdios, els ferrocarrils i transatlàntics, els estadis i cinemes, les mines i vapors, les cerimònies religioses i mítings polítics que, com a àmbits socialitzadors, transmeten l’agressivitat a l’individu. La guerra no és més que l’esclat d’aquesta microviolència que envolta la societat.

  SIGMUND FREUD (indicant-li amb la mà una cadira per seure): I com s’explica que els homes siguin més violents que les dones?

  LEV VYGOTSKI: Bé, aquesta és una creença molt estesa entre l’opinió pública. La violència no ve determinada pels gens, sinó per les relacions socials. La violència s’implanta en el cos masculí i no és pas aquest el que la genera. La masculinitat tradicional valora positivament i de forma natural que els homes es comportin de manera agressiva, en canvi, percep com un problema que ho facin les dones. Una dona que no és mostra submisa, indefensa i covarda serà socialment inhibida d’aquesta actitud.

(Una pausa breu.)

  ALBERT EINSTEIN: Un discurs molt interessant.

  SIGMUND FREUD: Sí, sembla una resposta coherent.

(Tots tres es miren i el soviètic demana una ronda de xarrups de vodka.)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s