La reconstrucció de gènere: dificultats de la nova masculinitat

Malgrat la masculinitat tradicional, les dones han fet grans passes al llarg de la història per equiparar-se en drets als homes. Les dones han aconseguit, fruit de la lluita feminista de dones com Clara Campoamor i també per coherència democràtica més que per la conscienciació dels homes, drets que tenien vetats únicament per ser dones.¹

Durant la II República (1931-1939), les dones catalanes per primer cop a la història van poder votar, divorciar-se, avortar, ser admeses en l’administració pública i accedir als mateixos nivells d’escolarització que els homes. Però, la dictadura franquista va suprimir els avenços socials i imposà la versió més estricta de la masculinitat tradicional. Fou la Constitució de 1978 qui va retornar i ampliar els drets de dones i homes.

L’actual democràcia també reconeix el dret a vot a les eleccions municipals d’una part de la població estrangera (2000), el dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb diferents capacitats (2003) i el dret a unir-se en matrimoni de les parelles homosexuals (2005).

Però, aquests canvis legals, com la Llei contra la violència de gènere (2004), no només escassegen sinó que tampoc s’han traduït en canvis socials, tal i com expressa Mariona Bosch Oliver:

La qüestió és que malgrat que tinguin dret a votar i a participar en política, el percentatge de dones que avui es troben en llocs de presa de decisions encara és molt baix; que malgrat que les dones estiguin accedint a graus superiors d’estudis, quan arriben a les empreses es troben amb un sostre de vidre que els permet veure el lloc on volen arribar però que no els deixa accedir-hi; que malgrat que en el mercat laboral hagin passat a ocupar professions fins fa poc reservades només als homes, les responsabilitats domèstiques no han estat repartides equitativament; que tot i que davant la llei siguin iguals als homes, encara pateixen violència masclista diàriament en relacions no igualitàries amb homes de la pròpia família.²

A tall d’exemple, l’any 2008 el percentatge de dones amb discapacitat que tenien una feina remunerada era gairebé deu punts percentuals menys que el dels homes.³ A més, el percentatge d’homes amb discapacitat que feien exclusivament tasques domèstiques era gairebé nul (0,2%), davant del 23,5% de les dones.⁴

La manca d’equitat és deguda a la masculinitat tradicional, la qual contínua exercint la seva majoria absoluta a la nostra societat. Actualment a l’Estat espanyol solament existeixen una quinzena de grups d’homes per la igualtat de gènere, els quals agrupen un total de cent cinquanta membres.⁵ La preocupació pel model de masculinitat es concentra en aquests grups d’homes i en l’àmbit acadèmic d’algunes disciplines (psicologia, pedagogia, antropologia i sociologia). Des de fa anys, l’Ajuntament de Jerez de la Frontera (Cadis) porta a terme una  política activa per la nova masculinitat, però n’és una excepció dins del panorama local i públic. La conscienciació i reconstrucció de la masculinitat i, per defecte, de la feminitat, està lluny encara de ser una realitat estesa i consolidada.

1 Moreno Seco, M. (2007). Las mujeres de la República y la Guerra Civil desde la perspectiva democrática actual. Pasado y Memoria: Revista de Historia Contemporánea, 6, 2007, 73-93. Recuperat 26 juny 2012, a http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/14162/1/PYM_06_05.pdf

2 Bosch, M. (2012). Recursos per formadors per a l’educació en la igualtat de gènere. Recuperat 13 març 2012, a http://cvapp.uoc.edu/autors/MostraPDFMaterialAction.do?id=183236

3 Instituto Nacional de Estadística (2009). Panorámica de la discapacidad en España: Encuesta de Discapacidad, Autonomía personal y situaciones de Dependencia 2008. Boletín informativo del Instituto Nacional de Estadística, 1-12. Recuperat 26 juny 2012, a http://www.ine.es/revistas/cifraine/1009.pdf

4 Íbid.

5 Bonino, L. (2003). Los varones ante el problema de la igualdad con las mujeres. Dins Lomas, C., ¿Todos los hombres son iguales? Identidad masculina y cambios sociales. Barcelona: Paidós.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s