La capitalitat de Berlín: del front a la rereguarda d’Europa

Com tots sabem, tenim per davant un tram difícil del camí. Volem recórrer junts aquest camí. Si ens mantenim units i estem disposats al sacrifici, tenim totes les probabilitats d’assolir junts el triomf. Les condicions econòmiques de la República Federal són actualment excel·lents. Mai havíem estat millor preparats per superar les tasques econòmiques de la Reunificació. A això se suma la laboriositat i capacitat de rendiment de les persones de l’anterior RDA. Amb el nostre esforç comú i una política orientada cap a l’economia social de mercat, en pocs anys, Brandenburg, Mecklemburg – Pomerània Occidental, Saxònia, Saxònia – Anhalt i Turíngia s’hauran convertit en regions florents. Estic segur que, si no de la nit al dia sí en un termini previsible, podrem solucionar els problemes econòmics. Més important, no obstant això, és el contacte i la comprensió mútua. Helmut Kohl, excanceller d’Alemanya (1990).¹

Berlín és pobre, però sexy. Klaus Wowereit, alcalde de Berlín (2003).²

Berlín sempre ha estat una ciutat cabdal: residència reial de la dinastia Hohenzollern (1411-1918), capital del Regne de Prússia (1701-1918), capital de l’Imperi alemany (1871-1918), capital de la República de Weimar (1918-1933), capital del Tercer Reich (1933-1945), capital de la República Democràtica Alemanya (1949-1990) i, des de 1990, capital de la República Federal d’Alemanya.

Per què és capital Berlín? —em pregunto—. Actualment, la ciutat estat és un niu de gent desocupada i necessitada, com així ho demostren les xifres de l’Oficina Federal d’Estadística. Percentualment, és el segon Estat federal en nombre de persones desocupades, només per darrere de Mecklemburg – Pomerània Occidental. La seva taxa d’atur se situa en el 12,3%, gairebé 5 punts per sobre de la mitjana alemanya (7,3%) i no molt lluny de les xifres de Barcelona (13,60%).³ ⁴ Berlín és capdavantera en ajudes socials. El 18,9% de la ciutadania berlinesa cobra prestacions socials per cobrir les necessitats bàsiques.⁵ Així mateix, Berlín és la llar dels sense sostre de l’Est d’Europa. Malgrat que no existeixen estadístiques sobre el nombre de persones sense llar que viuen a la ciutat, es calcula que al voltant de 10.000 persones es disputen les 5.000 places disponibles als albergs i centres d’acollida de Berlín.⁶ Pel que fa al PIB per capita i al salari brut mitjà mensual, Berlín es troba per sota de la mitjana alemanya i per darrere de set Estats federals.⁷ ⁸

Cap de la trentena d’empreses alemanyes més importants té la seu a Berlín. La majoria d’empreses que apareixen a l’índex borsari DAX —el més important de la borsa de Frankfurt del Main— es troben ubicades a Rin del Nord – Westfàlia (9), Baviera (7) i Hessen (7).⁹ Si ho comparem amb altres Estats d’Europa comprovarem que a les capitals es concentren les empreses més grans: el 44% de les empreses de l’índex IBEX 35® tenen la seu a Madrid; el 51% de les empreses de l’índex FETSE 100, a Londres; el 50% de les empreses de l’índex CAC 40®, a París.¹⁰ ¹¹ ¹²

A l’altra banda de l’oceà Atlàntic existeix un cas similar a l’alemany. La capital dels Estats Units d’Amèrica, Washington DC, no disposa de cap seu de la trentena d’empreses que formen l’índex Dow 30.¹³ Fàcilment es pot deduir que el policentrisme o la dispersió dels centres econòmics són els trets característics dels Estats federals. Però, Washington DC no és sinònim de Berlín, perquè la capital americana allotja el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI).

L’endarreriment de Berlín és fruit, d’una banda, de l’aïllacionisme i la manca de modernització durant la República Democràtica Alemanya (RDA) i, de l’altra, de la privatització d’empreses públiques, la pèrdua dels socis comercials de l’antic bloc soviètic i la manca de competitivitat front als productes importats d’Occident, com a conseqüència de les reformes econòmiques portades a terme per la República Federal d’Alemanya (RFA) després de l’annexió de l’Alemanya Oriental. Avui dia, Berlín encara arrossega l’herència postsocialista i cap empresa —ni tan sols l’Estat—, ha apostat fort per la capital.

Tanmateix, Berlín ha estat convertida en un símbol per al món i per a Alemanya. Quan el 3 d’octubre de 1990 s’estableix la capital de la República Federal d’Alemanya a Berlín culmina la Guerra Freda. S’escenificà així el triomf del bloc capitalista. Aquest és un dels més subtils exercicis de poder. Berlín es emprada com un element ideològic. Els Estats Units, clars vencedors de la Guerra Freda, restauren la seva ambaixada al centre de Berlín, al costat de la Porta de Brandenburg, testimoni en primera línia de la divisió del món, de la ciutat i de milers de famílies alemanyes.

Alhora, Berlín representa la germanor i reunificació del poble alemany. És la imatge de la unió, símbol de ressorgiment, reconstrucció, de tirar endavant sense oblidar el passat, d’aixecar-se entre les runes, del treball, de l’esforç i de la voluntat de progrés. Però, encara resta un llarg camí per recórrer.

1 Zschiesche Sánchez, J. (2003). Reunificación alemana: Aproximación a las consecuencias económicas y sociales para los Länder orientales. Papeles del Este: Transiciones Poscomunistas, 5, 1-25. Recuperat 28 abril 2013, a http://biblioteca.ucm.es/cee/papeles/05/05.pdf

2 Frey, G. (2003). Money Talk: Lassen Sie uns über Geld reden… Focus Money, 46, 90. Recuperat 28 abril 2013, a http://www.focus.de/finanzen/boerse/aktien/money-talk-lassen-sie-uns-ueber-geld-reden-_aid_249988.html

3 Statistisches Bundesamt. (2013). Arbeitslosenquote aller zivilen Erwerbspersonen: Bundesländer, Monate, Geschlecht. Recuperat 21 abril 2013, des de https://www-genesis.destatis.de

4 Diputació de Barcelona (2013). Informe mensual atur registrat municipis i comarques província de Barcelona, març 2013. Recuperat 28 abril 2013, a http://www.diba.cat/documents/553295/7ec145e7-23e7-4b05-81ef-5e04e1a20633

5 Statistisches Bundesamt. (2013). Quote der Emp­fän­ger sozia­ler Min­dest­siche­rung sinkt auf 8,9 %. Recuperat 28 abril 2013, des de https://www.destatis.de/DE/PresseService/Presse/Pressemitteilungen/2012/11/PD12_383_221.html

6 Röhlig, M., i Vogt, S. (21 desembre 2012). Bezirk will Räume für Obdachlose beschlagnahmen. Der Tagesspiegel. Recuperat 28 abril 2013, a http://www.tagesspiegel.de/berlin/wohnungsnot-bezirk-will-raeume-fuer-obdachlose-beschlagnahmen/7550708.html

7 Les xifres del PIB per capita i del salari brut mitjà mensual de la ciutat estat de Berlín són respectivament 29.455 (32.281) i 3.294 (3.391) euros. Entre parèntesi la mitjana alemanya. Statistische Ämter des Bundes und der Länder. (2013). Bruttoinlandsprodukt – in jeweiligen Preisen – 1991 bis 2012. Recuperat 28 d’abril de 2013, des de http://www.vgrdl.de

8 Statistische Ämter des Bundes und der Länder. (2013). Verdienste – Produzierendes Gewerbe und Dienstleistungsbereich: Bruttomonatsverdienste. Recuperat 28 d’abril de 2013, des de http://www.statistik-portal.de

9 Només tres dels setze Estats federals acullen les tres quartes parts de les principals empreses que cotitzen a la Borsa de Frankfurt del Main: a  Rin del Nord – Westfàlia, Bayer AG, Deutsche Lufthansa AG, Deutsche Telekom AG, Deutsche Post AG, E.ON SE, Henkel AG & Co. KGaA, LANXESS AG, RWE AG i ThyssenKrupp AG; a Baviera, Adidas AG, Allianz SE, BMW AG, Linde AG, Münchener Rück AG, Infineon Technologies AG i Siemens AG; a Hessen, Commerzbank AG, Deutsche Bank AG, Deutsche Börse AG, Fresenius Medical Care AG & Co. KGaA, Fresenius SE & Co. KGaA, K+S AG i Merck KGaA. Deutsche Börse AG. (2013). DAX. Recuperat 28 d’abril de 2013, des de http://www.boerse-frankfurt.de

10 Bolsas y Mercados Españoles, S.A. (2013). IBEX 35®. Recuperat 28 d’abril de 2013, des de http://www.bolsamadrid.es

11 London Stock Exchange Group plc. (2013). FTSE 100. Recuperat 28 d’abril de 2013, des de http://www.londonstockexchange.com

12 NYSE Euronext. (2013). CAC 40®. Recuperat 28 d’abril de 2013, des de https://indices.nyx.com

13 CNNMoney. (2013). Dow Jones Industrial Average. Recuperat 28 d’abril de 2013, des de http://money.cnn.com

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s